7ª Sessió (29.5.12): Renda fixa, de tot menys fixa 2ª part

Què tal,

El proper dia continuarem amb la renda fixa, és a dir, els bons (o el que és el mateix el deute o crèdit), que es troba a l'epicentre de l'actual crisi. Continuarem veient com funcionen els bons, entendrem què és això de la prima de risc, etc. Pels que no podeu contenir l'emoció i necessiteu que us avanci part de la materia, podeu fer-li una ullada a la secció dedicada a la renda fixa de la web de la CNMV i el Banc d'Espanya: Finanzas para todos: Renta Fija.

Fins dimarts,

Òscar

6ª Sessió: Renda Fixa, de tot menys fixa

Què tal,

Malgrat que dimarts al final de la sessió espero començar amb la renda fixa, encara ens queden força aspectes per tocar del mercat immobiliari. Entre ells comentarem sobretot quin ha estat el principal determinant de la pujada de preus i de la baixada subseqüent, si serveix o no per protegir el nostre patrimoni, i cap a on aniran els preus.

Si us sentiu amb forces podeu veure el "Salvados" de diumenge. Bàsicament explica on està Espanya ara, on estava Grècia fa un parell d'anys i on està ara (la part més fluixa és la del final, la de Mayor Zaragoza). Però si ja en teniu prou de tot plegat, quasi millor que no us amargueu més amb el tema...

Fins dimarts,

Òscar

oscarramirezmolina@hotmail.com

5ª Sessió (15.5.2012): Quin totxo! (2ª part)

Què tal,

El proper dia continuarem analitzant el mercat immobiliari i, sobre tot, estudiarem què pot passar els propers anys amb els preus del pisos. Ja posats comentarem quin impacte poden tenir les mesures anunciades pel ministre de Guindos. En podem destacar dues: 1) augment de provisions dels actius immobiliaris; 2) descompte del 50% sobre el tribut a pagar per plusvàluas pels immobles que es comprin a partir d'ara.

Actualitzo per posar un link a l'últim article del Xavier Sala i Martin, un repàs d'algunes de les coses que hem vist a classe: El Armagedón del euro
Fins dimarts,

Òscar

oscarramirezmolina@hotmail.com

4ª Sessió (8.5.12): Quin totxo!

Què tal,

El proper dia acabarem el tema de l'or i començarem el del mercat immobiliari. Pel que fa l'or, aquí trobareu un article recent del Dinero de la Vanguardia: Un valor en alza perpetua 1 i 2.

Pel que fa al mercat immobiliari, feu-li una ullada a aquesta anàlisi del Borja Mateo: La caída del precio de la vivienda provincia a provincia.

Per cert, al post anterior us he posat la meva última dèria en forma d'article: Peor que las ratas.

Fins dimarts,

Òscar

oscarramirezmolina@hotmail.com

Carta 7 de mayo: Peor que las ratas

Qué tal,
 
 
 
Los humanos vemos cosas donde no las hay. Nos empeñamos en encontrar patrones donde no existe ninguno.  Y todo porque lo impredecible e indeterminado nos asusta. No soportamos lo abstracto.
 
Lo peor del caso no es solo que nos empeñemos en encontrar patrones donde no los hay, es que encima nos creemos dotados de un cierto poder predictivo. Y esto es así desde el supergestor de la City londinense, cuando escoge el próximo valor pelotazo para su fondo, hasta el señor Juan apoyado en la barra del bar Manolo al explicarnos quién va a ganar el partido del domingo. Otras especies son mucho más humildes (y efectivas) que nosotros en este respecto.
 
Cuenta Jason Zweig, conocido periodista financiero americano, que durante décadas los psicólogos han demostrado que si las ratas o las palomas supiesen en qué consisten los mercados de valores, puede que fuesen mejores inversores que los humanos. Lo demuestra describiendo un experimento: Dos luces, una verde y una roja, se encienden ante los ojos del voluntario de turno, ya sea rata o humano. Cuatro de cada cinco veces se encenderá la luz verde. El 20% restante es la luz roja la que aparece. Eso sí, la secuencia será aleatoria, puede ser RVRVVVVVRVVVVRVVVVVV (donde V = verde) o bien VVVVRVVVVVVVRRVVVVVR. La mejor estrategia para predecir cuál será la siguiente luz es obviamente la de escoger siempre la luz verde, ya que acertaremos en el 80% de los casos. Por lo general, las ratas, ávidas por la recompensa alimenticia que les espera,  se percatan de ello y se decantan por el verde, dándose el festín padre. Los humanos no salen tan bien parados. Pasan algo más de hambre que nuestros mardito roedore, pues se empeñan en ver un patrón o en encontrar una lógica que no existe. Al tratar de adivinar de qué color será la próxima luz, solo aciertan en un 68% de los casos (quedándose muy cortos de aquel 80%). Pero lo más bonito del caso es que aun cuando los investigadores nos explican que la secuencia es aleatoria, que no existe patrón o lógica alguna, los humanos perseveramos en nuestro empeño por predecir el futuro, y la pifiamos una y otra vez.

Feliz mes de mayo,

Òscar Ramírez

oscarramirezmolina@hotmail.com